Ella
em crida amb la seva veu grisa i trista. No obstant, sento que em
crida sense ànsia, sense pressa, sense impaciència. Sap que hi aniré,
sap que tot i no voler-ho, el meu subconscient la farà més forta. Creix,
i m'abraça. M'atrapa amb el seu vel de desencís i desesperança. Fosca i
magnànim. La foscor m'embolcalla amb un vel que no em deixa escapar,
vol que em quedi, vol que l'alimentin el meu cor que crida i la meva
ànima que ara vessa una nova llàgrima. Em fa mal. Llença records
dolorosos, esperances que s'han fos, somnis d'il·lús que ja s'han
despertat. El pou no té fons, i caic. Caic sense saber quant de temps
pot durar la caiguda. Caic sense veure res enmig d'aquella densa tenebra
que no té cap intenció de marxar. I crido. Crido de desesperació en
veure com d'escabrós i frustrant és el camí de sortida d'aquest món que
habita dins meu però que és més gran que jo, i que m'engoleix sense
miraments ni recansa. M'enfonso en un mar de pors, desil·lusions i
decepcions, i jo només sé nedar dins l'aigua.
Busco
una llum que em tregui d'aquest malson. La busco, però ella fa temps
que es va apagar. Intento crear-la del no-res, però una ànima abatuda no
és capaç ni de crear un somriure. Perdo. La foscor es sap vencedora
d'una nova batalla. Perdo com sempre que m'enfronto a aquesta riuada
d'emocions fosques que em precipiten dins una cova on no sento ni
ressonar la meva veu, que s'ha quedat sense forces. Els meus ulls verds
es tornen negres com el carbó, i el fosc vel m'apreta provocant-me un
calfred que es passeja per la meva esquena, tot recordant-me que no serà
fàcil escapar.
Sé,
però, que sempre acabem escapant i descobrint aquell bri de llum que
apareix sobtadament, que irromp davant nostre i ens transporta a un nou
benestar, a un nou somni, una nova il·lusió. Una llum que ens fa
esbossar altra volta un somriure oblidat, que ens retorna el color i
l'empenta. El seu reflex fa brillar els ulls més tristos, i bategar el
cor més dèbil. El sol sembla que lluu i escalfa amb més entusiasme, i la
lluna xiuxiueja belles paraules que ens fan adormir plàcidament pensant
en la bonica llum que aquesta vegada ens fa tirar endavant
transportant-nos en un vaixell ple de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada