diumenge, 26 de febrer del 2012

Mals hàbits (conte)

Com cada matí els llençols pesaven molt més del que pogués semblar a simple vista, doncs va haver de fer certs esforços per treure-se’ls de sobre i llevar-se. Com cada matí va anar al lavabo pràcticament sense obrir els ulls i sense gaire esma d’encetar un dia més. Com cada matí es va asseure a la taula del menjador, amb un cafè amb llet i un croissant de xocolata, esperant que l’horòscop del diari li donés bones notícies, ja que mai havia pogut renunciar a la seva condició de supersticiós. Tot i el seu visible desencís, gaudia d’una vida que molts altres haguessin volgut, amb una feina estable, un pròsper matrimoni i una casa en propietat.

Després de donar una ullada als titulars, va arribar a la pàgina on hi havia l’horòscop. Va mirar de cua d’ull el rellotge per veure que, com cada matí, anava tard i hauria d’anar amb pressa. Ràpidament va llegir l’horòscop de la setmana, i va quedar esglaiat. Un calfred li recorregué l’esquena i restà amb els ulls i la boca ben oberts, pràcticament sense ni tan sols respirar. La seva dona, que s’acabava de llevar, en veure’l amb tal aspecte va dir amb cert to irònic:

– Ostres, Marc! Que has vist un fantasma o què?
– No... el fantasma d’aquí a poc seré jo! Escolta què diu el meu horòscop d’avui –va dir en Marc, tot procedint a llegir la bonanova-. “Abans que acabi la setmana moriràs”.
– De debò? Això diu? Bé, el que escriu aquestes ximpleries devia tenir un mal dia i ho ha pagat amb l’horòscop.

Ell no pensava pas això, ans al contrari, estava convençut que la seva hora havia arribat. Aquell matí de dimecres va entrar al despatx del seu cap, i li digué que ja l’havia vist prou, recordant-li tot el que pensava d’ell. Acte seguit, va fer una breu visita al banc, l’estona justa per retirar tots els diners del compte d’estalvi. Va decidir, en arribar a casa a la tarda, fer les maletes i deixar-li una nota a la seva dona, dient-li que tenia moltes experiències per provar, descobrir i fer. En Marc sempre havia estat molt bona persona, respectuós amb els altres, discret i benvolent. Aquell dia va decidir que havia de fer tot allò que no havia fet, explorar la seva part més fosca després d’haver-se comportat com un sant durant tota la seva vida.

Els següents dies van ser desenfrenats, dignes del mateix diable. Els excessos d’alcohol i de drogues omplien les nits, ben acompanyats pel sexe més animal que ell mai s’hagués pogut imaginar, ja fos per voluntat pròpia o pagant quantitats escandaloses. Una festa s’encadenava amb l’altra, del matí a la nit, de la nit al matí següent... i així va arribar el diumenge. Aquell era l’últim dia de la seva vida. Estava somnolent, amb la cara desencaixada i en un estat físic més que lamentable. Depenia de la cocaïna per mantenir-se despert i actiu, i ja no quedava ni un euro d’aquells estalvis que tants anys li havien costat d’aconseguir. Havia deixat la seva dona pràcticament sense diners, i la seva salut havia caigut en picat en menys de quatre dies. Ja estava a punt, però, per enfrontar-se al seu fatal destí.

Tot i el seu deplorable estat, en un moment de lucidesa va pensar en la seva dona i en tot el que havia significat i significava per a ell. En aquell instant va decidir d’anar-la a veure, d’anar a donar-li un últim adéu abans del seu presumpte viatge al més enllà. En arribar a casa, la Marta no entenia com s’ho havia fet el seu marit per tal d’acabar en aquella situació. Estava ansiós, agitat, accelerat i alhora deprimit i desconsolat, i no diguem com estava físicament... Va decidir anar-se a estirar al llit, ja que les nàusees i el mal de cap eren insuportables. La seva dona estava desconsolada, veient com la vida del seu marit havia caigut en la més profunda desgràcia física i mental en tan sols quatre dies. Tot i la seva situació, en Marc va ser capaç d’intentar redimir-se dels seus pecats explicant-los a la seva muller. El seu discurs, tot i que dèbil i compungit, estava carregat de pecats dignes d’excomunió: sexe desenfrenat, drogues i disbarats inimaginables en ell. I per acabar d’arreglar-ho no tenien ni un sol euro estalviat. A la desesperació de la Marta en veure’l després de dies ençà, amb la seva desaparició sobtada i la metamorfosi en quelcom semblant a Llucifer, s’hi afegí la indignació, impotència i ira en escoltar aquell relat digne de Tarantino. La dona, després de beure’s aquell còctel d’emocions i sentiments, va sortir de l’habitació amb la sang bullint a les seves venes, i el seu cor amb un ritme desenfrenat. En un impuls esdevingut de la seva ofuscació, la dona s’oblidà del seu marit que jeia al llit mig inconscient i va empassar-se sense miraments un pot de pastilles que hi havia al lavabo, pensant que la seva vida havia perdut ja tot el sentit i tota raó de ser. Allò fou l’últim que va fer abans de caure a terra sentint com es tancava el teló de l’obra de la seva vida.

En Marc no va despertar-se fins el matí següent. Seguia tenint fred, tremolors, ganes de vomitar, mal de cap... i estava blanc com si Malevich hagués fet una obra d’art amb el seu rostre. Despistat, va mirar la data al rellotge del capçal del llit i no va poder reprimir la seva sorpresa en veure que el sol que entrava per la finestra havia inaugurat un nou dilluns. L’horòscop estava equivocat! Tot i que el seu ser semblava l’escenari d’un camp de batalla, amb un impuls de joia va arrossegar la seva ànima fins el menjador abans d’anar al lavabo. Allà pretenia veure de nou aquell diari fatídic per riure’s d’ell i de les seves prediccions errònies. Allà pretenia riure’s de la mort després d’haver-li guanyat la partida. Allà va riure amb les poques forces que tenia fins que va trobar el diari i el va obrir, amb tranquil·litat, per la pàgina que havia estat incapaç de vèncer-lo.

Malgrat el seu estat, se sentia poderós i implacable, amo del seu destí. Els seus ulls, com per un acte reflex, es van situar sobre el signe de Sagitari: “Que curiós que sempre llegeixi l’horòscop de la meva dona abans que el meu” – va pensar innocentment sense saber perquè. Els seus ulls es van obrir de bat a bat amb l’afirmació que el seu propi pensament acabava de proferir. Va llegir en veu alta la línia lapidària de Sagitari que hi havia impresa: “Abans que acabi la setmana moriràs”. Instants abans de deixar-se portar per allò que acabava de llegir, va decidir-se a llegir el seu propi horòscop, el qual, amb les presses de dies abans, no havia arribat a mirar: “Un descuit insignificant farà que arruïnis la teva vida”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada